“L’estiu del 2011 vam anar a Anglaterra a veure en Dani i la Paloma…”, començo a explicar. “I jo, on era?”, pregunta. “A la panxa de la mama”, resposta prou fàcil de donar.
Un altre dia en algun lloc de Girona, la conversa fa així:
– “… i aquell any vam anar al Japó i vam visitar…”, vaig recordant.
– “I jo, on era?”, pregunta.
– “…”, sense resposta.
– “On era, mama?”, insisteix.
– “Eres una cosa molt petita dins la panxa de la mama…”, responc.
Així anem passant els dies, és sorprenent i meravellós tornar a descobrir el món i els nostres dubtes intrínsecs a través de la mirada d’un infant.
El dilluns 15 de setembre la petitona torna a l’escola bressol, ara serà de les grans i ajudarà als petits i els dirà que no plorin, “que el papa i la mama ja tornaran”.
Preparant la tornada, he vist que calia renovar l’estoc de pitets que porta a l’escola per dinar i m’he decidit a utilitzar retalls de teles diverses que he heretat de la mare d’uns amics. Crec que poden quedar molt bonics i diferents, quan els tingui enllestits i amb model us els ensenyaré!
Aquestes són les combinacions de teles:
I us ensenyo un dels pitets que vaig fer pel curs passat i que enguany repetirà. No té cap secret: una tela de ris i una tela estampada unides per una cinta de biaix a tot volt. El patró és copiat d’un altre pitet.
“En verano de 2011 fuimos a Inglaterra a ver Dani y la Paloma …”, empiezo a explicar. “Y yo, ¿dónde estaba?”, pregunta. “En la barriga de mamá”, respuesta bastante fácil de dar.
Otro día en algún lugar de Girona, la conversación era así:
– “… Y ese año fuimos a Japón y visitamos …”, fui recordando.
– “Y yo,¿dónde estaba?”, pregunta.
– “…”, sin respuesta.
– “¿Dónde estaba, mamá?”, insiste.
– “Eras algo muy pequeño dentro de la barriga de mamá …”, respondo.
Así vamos pasando los días, es sorprendente y maravilloso volver a descubrir el mundo y nuestras dudas intrínsecas a través de la mirada de una niña.
El lunes 15 de septiembre la pequeñita vuelve a la guardería, ahora será de las grandes y ayudará a los pequeños y les dirá que no lloren, “que el papa y la mama ya volverán”.
Preparando la vuelta, he visto que había que renovar el stock de baberos que lleva a la escuela para comer y me he decidido a utilizar recortes de telas diversas que he heredado de la madre de unos amigos. Creo que pueden quedar muy bonitos y diferentes, cuando los tenga listos y con modelo os los enseñaré!
Y os enseño uno de los baberos que hice el curso pasado y que este año repetirá. No tiene ningún secreto: una tela de rizo y una tela estampada unidas por una cinta de sesgo en todo el contorno. El patrón es copiado de otro babero.
Retroenllaç: 5 coses que ens funcionen per la tornada a l’escola/ 5 cosas que nos funcionan para la vuelta al cole | Petit taller de costura