Fent equilibris en faldilla / Haciendo equilibrios con falda

Diria que no us vindrà de nou la sensació que descriuré però és com em sento ara mateix, fent equilibris. Que no és el mateix que estar a la corda fluixa ni fent malabarismes com els artistes del Circ Raluy. És fent la justa mesura de cada cosa perquè tot quadri, perquè la vida familiar, professional, física i espiritual tinguin el seu espai.

És com preparar un pastís, si hi poses massa farina queda com un totxo, si hi poses massa aigua li costa d’agafar consistència, si no hi poses prou sucre ja te’l pots penjar tu perquè pocs el voldran (i el truc consisteix en posar-hi altres coses que no siguin sucre, és clar!), si te’n descuides dels ous ja pots repetir-lo, etc. Ja m’enteneu! I quan, al final del dia, treus el pastís del forn i veus que t’ha quedat inflat i esponjós, amb la dolçor justa i que atipa quan te’n menges un tall és el moment de dir: “avui l’he quadrat!” i pots anar-te’n a dormir per agafar forces per un nou dia d’equilibris.

Tot i que sembli una entrada culinària, la foto que l’ha inspirat és la de la petitona i sa mare amb les faldilles que va cosir l’àvia de conjunt. La de la petitona és un estil “tutú” amb plecs i tirants que ja hem hagut d’allargar per aquesta temporada (i que em sembla que ja no podrà tornar a posar-se perquè ha crescut molt). La de la mare és d’un patró de la Burda, no recordem quin, però és una faldilla amb dos plecs a davant, molt còmode! La tela és d’una botiga de teles marroquines de Salt.

Diría que no os vendrá de nuevo la sensación de que describiré pero es como me siento ahora mismo, haciendo equilibrios . Que no es lo mismo que estar en la cuerda floja ni haciendo malabarismos como los artistas del Circo Raluy. Es haciendo la justa medida de cada cosa para que todo cuadre, para que la vida familiar , profesional , física y espiritual tengan su espacio.

Es como preparar un pastel, si pones demasiada harina queda como un ladrillo, si pones demasiada agua le cuesta coger consistencia, si no pones suficiente azúcar ya te lo puedes comer tu misma porque pocos lo querrán (y el truco consiste en poner otras cosas que no sean azúcar, claro!) , si te olvidas los huevos ya puedes repetirlo, etc . Ya me entendéis! Y cuando, al final del día, sacas el pastel del horno y ves que te ha quedado alto y esponjoso, con la dulzura justa y saciante cuando te comes un pedazo es el momento de decir : “hoy lo he cuadrado!” y puedes irte a dormir para coger fuerzas para un nuevo día de equilibrios.

Aunque parezca una entrada culinaria, la foto que lo ha inspirado es la de la pequeñita y su madre con las faldas de conjunto que cosió la abuela. La de la pequeñita es un estilo ” tutú ” con pliegues y tirantes que ya hemos tenido que alargar para esta temporada (y que me parece que ya no podrá volver a ponerse porque ha crecido mucho). La de la madre es de un patrón de la Burda , no recordamos cual, pero es una falda con dos pliegues delante, muy cómoda! La tela es de una tienda de telas marroquíes de Salt.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Faldilla blanc i negre Petit taller de costura

Anuncis

2 comments

  1. oooh, m’encanta la teva faldilla. M’has donat una idea per adaptar un patró de faldilla que em vaig fer fa un temps.
    Per cert, això de l’equilibri és un tema, o més aviat EL TEMA.

  2. Retroenllaç: Pitxi/ Pichi | Petit taller de costura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: